Salvador Escamilla: “Bon dia, Catalunya”

Recordo molt bé el primer dia que vaig entrar
a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona. En Salvador Escamilla ens esperava, cercava
noves veus per a incorporar al moviment de la
Nova Cançó, i ens volia escoltar. 

Els dies previs a l’audició els vaig viure amb
un gran nerviosisme, assajant sense parar, i amb la il·lusió i el convenciment de
trobar-me davant d’una gran oportunitat. El fet d’actuar davant del Salvador, i
en un lloc tan emblemàtic com l’estudi Toreski, era difícil de pair, sobretot tenint
en compte la meva joventut i la meva manca d’experiència. 

El lloc, la gent, ell, tot plegat,
impressionava de valent. Aquell dia el vaig conèixer, i em vaig
trobar davant d’un home jove, fort, de veu segura, seriós, meticulós, exigent,
coneixedor de la seva feina, dominant el medi, i molt segur de si mateix.
Malgrat la superioritat que jo percebia, ens va transmetre, en tot moment,
la seguretat que necessitàvem, i va intentar fer-nos-ho tot molt més fàcil. En acabar l’audició, em va acompanyar a la sala de control, i em va fer escoltar una cançó
d’una cantant anglesa, molt de moda en aquell moment, i em va dir: "ara, canta-la tu"
. Després, em va prémer fort les mans, i em va dir que m’esperava per
actuar en directe al programa Radioscope. Allà va començar una relació
professional que va durar gairebé 10 anys. 

Gràcies a la seva empenta, a la seva crítica
constructiva, a les seves idees, vaig poder tenir l’oportunitat d’actuar a
Ràdio Barcelona, a Ràdio Miramar, als estudis de TVE a Miramar, a Festes
Majors, a concerts per tot el territori…, i també, gràcies a ell, vaig poder
coincidir i conèixer alguns dels cantants més significatius de la Nova Cançó.

Han passat molts anys, però recordo
perfectament el dia que, amb tristesa, em va comunicar per telèfon que una
persona amb molta influència m’havia arrabassat el somni que tenia a tocar.
Aquella va ser la darrera vegada que vaig parlar amb ell. Jo tancava una etapa,
ell continuava amb la seva feina, noves cares, noves veus. Després, el vaig
veure casualment pel carrer, en algun recital o a la Ràdio, però només un parell
de vegades vaig gosar acostar-m’hi, la darrera ja no em reconeixia. 

Molt poca gent sap tota aquesta història, i
molta menys sap que vaig créixer amb ell, i que vaig començar a madurar amb la
seva ombra al darrera. Abans, ara, sempre, sempre el recordaré. 

Per a tu Salvador:

 

Songs
that lingered on my lips
Excite me now and linger on my mind
Leave your flowers at my door
I’ll leave them for the one who waits behind

Goodbye…Goodbye… Goodbye…

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Salvador Escamilla: “Bon dia, Catalunya”

  1. Jo Mateixa diu:

    Acabo de veure la foto que has penjat a THEMIS, ondia, no el sabia jo aquest passat teu de cantant 🙂

    Ahir vaig sentir que l’Escamilla estaba ben fomut, però creia que s’en sortiria, em sap greu 🙁

    Un petonas dolça!!!!

  2. Jaume diu:

    M’ha sorprès agradablement aquest passat teu. Crec que debia ser molt emocionant i enriquidor aquesta faceta de la teva vida.
    Recentment he redescobert, i descobert, algunes cançons i cantants de la Nova Cançó.
    Una abraçada!

  3. Un diu:

    Aixó es molt comú a la ràdio. Busquen coses noves, s’haprofiten de la gent i deprès oblidan. Però el mitja es una empresa i al final, ells mateixos van ser-hi “fagocitats” per la màquina, i van se acomiadats, amb mes o menys(normalment menys) dignitat.

    I ara qui s’enrecorda de totes aquelles “estrelles” de la rádio?

    Nomes els vells i els nòstalgics.

Els comentaris estan tancats.